Ser feliç amb càncer?
La història de dues dones que van decidir plantar cara al càncer de mama
CONFERÈNCIA
Dijous, 28/11/2019
18h – 19.00h
Per què m'ha hagut de tocar a mi? Què passarà amb les persones que estimo si jo no sobrevisc? Puc ser feliç després d'haver perdut tant?
Aquestes són algunes de les preguntes que van unides al diagnòstic del càncer de mama. Preguntes sense resposta fàcil que amaguen una barreja de por, ansietat, culpabilitat, tristesa i ràbia. Ningú que no hagi passat per aquesta malaltía pot imaginar la combinació d'emocions que una dona experimenta després d'un diagnòstic de càncer.
Elles sí que ho saben; La Cristina Inés (@mamasevaalaguerra), una mare que se'n va anar a la guerra contra el càncer i que, malgrat guanyar-la, reconeix continuar lluitant des de les trinxeres per totes les companyes que es van quedar pel camí, entre elles la seva filla petita, Martina, a qui li va prometre viure per ella tot el que el càncer li va prendre.
I la Helen Agustí (@helenagusticoach_) qui confessa que després de patir anorèxia nerviosa i càncer de mama ha après dues grans coses: que la ment té el poder de boicotejar-nos si li ho permetem, i que la vida és un instant, és ara, i és en aquest moment on s'han de fer realitat els somnis.
Dijous, 28 de novembre a les 18:00 h, la Cristina i l'Helen s'asseuran cara a cara per a compartir les seves pors, els seus fracassos i els seus triomfs. Una tarda molt especial on els sentiments fluiran per tots els racons de la Fundació Mey Hofmann.
LLOC
Fundació Joan Brossa
c/ de La Seca, 2, 08003, Barcelona
Activitat Gratuïta
Aforament limitat
CRISTINA INÉS
Em dic Cristina, tinc 31 anys, nascuda a Barcelona un 10 de març de 1988, mare de dues nenes, Lucía y Martina. Autora del llibre Felicidad…Cargando, copilot de rally, apassionada de la música i la lectura i, des de fa 4 anys, supervivent de càncer de mama. Des d'aleshores estic visquent aquesta segona vida, la que vius quan te n'adones que només en tens una.
Sóc la suma de tots els instants de la meva vida, i dic suma i no resultat perquè em queda molt per sumar. Sóc els riures que m'han robat i els que vaig provocar, les llàgrimes que vaig vessar i el motiu de la seva causa. Abans era el que la vida em deixava ser i ara sóc el que vull de la vida...
HELEN AGUSTÍ
Sóc la Helen, aquella nena que tothom deia que era una ànima inquieta i fidel creient en el potencial de les persones. Al final de l' adolescència, i després d'atravessar una greu malaltia com l'anorèxia, vaig sentir que la meva missió passava per aportar valor per i per a les persones. Des d'aleshores la meva passió per viatjar va augmentar la meva inquietud per conèixer què hi havia fora, sense adonar-me'n que el viatge més gran el vaig iniciar des de dins.
Durant més de 10 anys, vaig treballar com a coordinadora i supervisora d'equips de treball en multinacionals. Un bon dia el destí em va permetre descobrir la meva propia llar laboral i emocional: el coaching. Des d'aleshores sento que aquella visió que tenia amb 16 anys s'ha convertit en una realitat. He definit la meva missió: acompanyar a dones perquè siguin la seva millor versió, perquè siguin extraordinàries.